sábado, 22 de octubre de 2011

Vicent Sanchis... ¡je ne connais pas!

Comparar a Agustí Centelles i Ossó con un agente franquista colaborador del nazismo es... ¡una putada!, comparar a los hijos de Agustí Centelles y pretender darnos clases de desvergüenza...  mejor Vicentet recuerda a tus compañeros de «El Observador de la Actualidad», tu paso por TV3 y por Avui. Tienes el armario lleno de esqueletos, lecciones de ética y vergüenza, NO PUEDES DAR A NADIE.

Yo tomo nota, guardo lo que escriben algunos ¡expert@!, pero pido documentación, un tal Sanchis, ex empleado de Lluís Prenafeta pide a los Centelles ¡que parem vergonya!. ¿Tu tienes una poca? 

Liberales, catalanistas....  ¿Fundació......? 


Una profunda dignitat


Pedro Urraca va portar Lluís Companys a l'escorxador. Urraca va ser el funcionari policíac que, sota les ordres directes del cunyadíssim Serrano Suñer, va acaçar-lo al París ocupat i el va lliurar a les autoritats espanyoles. Encara no se sap ben bé per què, però, minuts abans de creuar la frontera, li va fer una darrera fotografia, que va enviar a la seva dona perquè sabés que Companys l'havia traspassada viu. Pedro Urraca omplia metòdicament un dietari personal, reflex d'una personalitat complicada, torturada. En aquelles pàgines va alçar acta dels darrers dies del president de la Generalitat. Potser la seva fatalitat elegant el va trasbalsar. Seixanta anys després, ahir, el seu fill va lliurar dietaris i fotografia al govern de Catalunya. El destí fatal, de la imatge i dels quaderns, hauria d'haver estat Salamanca i el seu arxiu d'escarment, però el fill de Pedro Urraca ha tingut a bé fer el bé i cedir la memòria dels fets a les víctimes. Al poble de Catalunya. Una dignitat profunda. Pareu vergonya, Centelles.

No hay comentarios:

Publicar un comentario