martes, 8 de enero de 2013

Barcelona, hechos de mayo de 1937, el presidente Lluís Companys y el capitán Arrando presiden el desfile por el Paseo de Gracia de los guardias de Asalto que han venido a la capital catalana desde Madrid y Valéncia

Tinc memòria, dels bons records i dels que no ho van ser. Dels que van respectar a Agustí Centelles i Ossó i dels que s'han aprofitat d'ell.

«No és una qüestió de política», és només «economia i gestió cultural», deia una gran experta en gestió cultural fa poc, parlava de tota la gestió acumulada durant dècades sobre la memòria i el treball professional de Centelles: el nostre pare, el meu mestre, el meu projecte i compromís.

He col · laborat i col · laboraré en tots els projectes que tingui relació amb l'memòria de la guerra*. Els drets morals de l'obra de Centelles i Ossó són d'exclusiva gestió comuna del meu estimat germà Sergi i meva, de ningú més, ni ingerències ni egos aliens, ni llegendes urbanites ni auto-experts, que com saltamartins sempre estan saltant al costat de els --en aquest moment- -vencedors.

Tinc memòria i per això no permetré que ningú intenti limitar els meus drets sobre obra de Centelles ni sobre la seva memòria, als drets morals s'han d'afegir projectes personals, fa ja un any que vaig apostar per la presència a la xarxa i en els diferents formats de les xarxes socials.

Avui, a través del compte a flickr m'ha contactat un familiar d'un protagonista de les fotos del meu pare, m'he tornat a emocionar!, Davant intents de crear llegendes urbanites, que representen un intent d'atac i deconstrucció de la obra del gran fotoperiodista lleial, els meus projectes segueixen vius, donant alegries i recuperant la memòria.

Seguiré treballant, cada dia amb més ganes, no tinc cap interès de ser el més ric del cementiri. Ningú limitarà els meus drets patrimonials o morals, ni ara ni mai.

Premiá de mar, gener de 2013

@OctaviCentelles

*amb un tema molt emotiu a Castella Lleó, molt aviat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario